PYRMON ve de PYRineus i MONtseny: les muntanyes on vam aprendre a pedalar i el lloc on hi ha el taller. Quan va tocar batejar les bicis, la decisió es va prendre sola: cada model portaria el nom d'una muntanya del país. Però amb una condició que ens vam imposar nosaltres: el nom no podia ser decoratiu. La muntanya havia de manar sobre la bici.
Canigó: la flama
El Canigó és la muntanya símbol: cada any la seva flama baixa del cim per encendre les fogueres de Sant Joan d'arreu del país. La nostra primera bici havia de ser una gravel que connectés mons i desfés fronteres, com la flama. Sobre el quadre hi porta gravada una flama daurada, i la vam presentar la nit de Sant Joan. No hi havia cap altra data possible.
Cadí: la paret
La serra del Cadí és la paret més seriosa del Prepirineu: un mur de quilòmetres que talla el cel. L'escaladora de la casa n'havia de portar el nom, i sota el nom hi porta gravada la silueta exacta de la serra. Quadre de 830 grams per plantar cara a la paret que li dona nom.
Carlit: els estanys i el vent
El Carlit és el sostre de la Catalunya Nord, terra de tramuntana: allà el vent és el paisatge. La bici que en porta el nom havia de ser l'aero. I sota el nom hi ha dotze punts daurats: els dotze estanys del circuit que volta els llacs de les Bulloses, als peus del pic. La muntanya no només posa el nom: també el dibuixa.
Els que vindran
Els següents noms ja són a la llista, i també són muntanyes: la Pica i els Estats esperen el seu torn a la gamma de muntanya. Quan arribin, ja saps què buscar al quadre: la muntanya sempre hi deixa la seva marca.
Si vols veure els tres gravats de prop, vine al taller. Les muntanyes s'expliquen millor amb la bici davant.